El tribunal la va qualificar amb un excel·lent "cum laude"

El passat 15 de gener, l’historiador urgellenc Carles Gascón Chopo, col·laborador de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i tècnic de Patrimoni del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, va llegir la seva tesi doctoral titulada "La disidencia cátara y sus bases sociales en la Cataluña de los siglos XII-XIV" a la Facultat de Geografia i Història de la UNED a Madrid. La tesi, dirigida pel Dr. José Miguel López Villalba i codirigida per la Dra. Pilar Jiménez Sánchez., és el resultat d’un llarg recorregut investigador sobre el catarisme, del qual l’autor és un dels principals especialistes a Catalunya i Espanya. El tribunal integrat pels doctors Carmelo Luis López, catedràtic emèrit de la UNED, Javier de Santiago Fernández, professor de la Universidad Complutense de Madrid i Paloma Cuenca Muñoz, professora de la Universidad Complutense de Madrid, va destacar la capacitat de reflectir a partir de la qüestió concreta del catarisme les realitats socioeconòmiques de la Catalunya dels segles XII i XIII en un discurs integral que supera les tradicionals mancances del discurs historiogràfic, i que ha estat elaborat des d’un profund coneixement i estima pel territori. El tribunal va qualificar la tesi amb un excel·lent "cum laude" amb menció de premi extraordinari de doctorat, que és la màxima qualificació assolible dins de l’àmbit acadèmic.

En relació amb el contingut, la tesi planteja un estudi del catarisme des de la perspectiva social, amb la finalitat de determinar quines realitats socioeconòmiques van afavorir la seva difusió des d’Occitània cap al sud dels Pirineus, i quines van ser les seves dinàmiques d’implantació, així com els territoris i els grups socials més implicats. Entre les conclusions destaca el grau d’implantació del catarisme, que fou prou rellevant per determinar la creació d’una estructura eclesiàstica pròpia per a Catalunya i per generar un grau d’inquietud entre les autoritats eclesiàstiques i seculars de la Corona d’Aragó, cosa que portaria a introduir el Tribunal de la Santa Inquisició a la Península Ibèrica amb motiu d’aquesta crisi. La introducció i la posterior implantació del catarisme al sud dels Pirineus hauria afectat, de manera molt especial, els grans nuclis urbans de la Catalunya occidental i a les àrees muntanyenques dels extrems nord i sud d’aquest espai, on els predicadors de la dissidència haurien trobat el refugi i les complicitats per a continuar la seva tasca pastoral als nuclis urbans. Membres de les classes urbanes, alguns d’ells de posició destacada, un grapat de nobles pirinencs i comunitats rurals de l’àmbit pirinenc i de les muntanyes de l’interior de l’actual província de Tarragona van configurar, en línies generals, l’entorn social del catarisme català a partir d’una complexa xarxa de complicitats. Cal vincular els orígens d’aquesta predisposició amb el creixement econòmic dels segles XII i XIII i amb la relativa atonia de l’Església catalana del moment, incapaç d’adaptar-se a les noves demandes espirituals generades en aquest context expansiu, sense oblidar els estrets vincles polítics, econòmics i culturals que van unir Catalunya amb el món occità durant tot el període estudiat.

El treball de Carles Gascón posa de manifest la importància dels arxius i de les biblioteques com a institucions al servei de la memòria en la preservació i la conservació de les fonts documentals. En aquest sentit, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell acollirà pròximament una presentació de la tesi per part de l’autor oberta a tothom.