El Consell Comarcal ha valorat la singularitat d’aquesta obra d’enginyeria construïda fa mil anys per obrir pas entre cingles i estimballs

Històricament, abans de l’obertura de la carretera actual a finals del segle XIX, el pas de Tresponts que comunica la plana de l’Urgellet amb la vila d’Organyà havia estat un pas molt complicat, entre cingles i estimballs, que només podia superar-se amb la construcció de ponts i altres obres d’infraestructura. Encara actualment es poden contemplar en alguns trams d’aquest congost les traces d’antics camins i ponts, que resseguien les seves parets escarpades i que creuaven el riu en alguns punts determinats. Tradicionalment s’ha atribuït l’obertura del pas de Tresponts al bisbe Ermengol d’Urgell i, si bé hi ha evidències que aquestes obres havien engegat en un moment anterior al seu pontificat, la seva activitat de promoció de les obres viàries al voltant de la Seu d’Urgell és innegable, tal com testimonieja la mort del bisbe en un accident durant una visita d’obres al Pont de Bar l’any 1035.

El camí dels Pontarrons configura un tram important d’aquesta via, aigües amunt del pont de la Torre, a la boca sud de l’actual túnel de Montan de Tost. Es caracteritza per l’existència d’una sèrie de ponts de pedra adossats al cingle, els anomenats pontarrons, que recentment han servit de base per a l’arranjament d’una ruta senderista entre la Reula i l’esmentat pont de la Torre. Aquest tram de camí, de mig quilòmetre aproximadament, inclou quatre d’aquests pontarrons i un mur de contenció construïts, aparentment, a l’edat mitjana, i refets en diverses ocasions en èpoques posteriors. Els pontarrons pròpiament dits són obres construïdes amb carreuons tallats i disposats de manera força regular que fan pensar amb la manera de treballar els paraments de les construccions romàniques.

Atès el valor d’aquesta obra, tan singular i representativa del patrimoni cultural de la comarca de l’Alt Urgell, el Ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, celebrat el passat 15 d’abril de 2021, va acordar declarar el camí dels Pontarrons com a bé cultural d’interès local, a partir de la sol·licitud de l’Ajuntament de Fígols i Alinyà, que té incorporat aquest camí dins dels seus límits municipals. Els elements específics que s’han declarat en aquest nivell de protecció han estat els quatre pontarrons esmentats i el tram de mur de contenció.

L’article 17 de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català atorga als consells comarcals la competència de catalogació de béns culturals d’interès local en aquells municipis inferiors a 5.000 habitants que, en el cas de l’Alt Urgell, implica la totalitat de municipis a excepció de la Seu d’Urgell. Actualment, la comarca de l’Alt Urgell compta amb 165 elements declarats bé cultural d’interès local fora del municipi de la Seu d’Urgell.

Fotografia 1: Aspecte de dos dels pontarrons declarats bé cultural d’interès local. Autor: Carles Gascón Chopo.

L’Alt Urgell, 20 d’abril de 2021