Els monuments sepulcrals daten de 3.000 a 2.000 anys aC

La vall de Cabó recull una mostra molt significativa de la riquesa megalítica de la comarca de l’Alt Urgell, amb un conjunt de sis dòlmens i una cista que ens han arribat amb un grau de conservació més que notable i que han generat, des de molt temps enrere, cert grau d’expectació que s’ha plasmat en determinats projectes de promoció del territori, començant amb el marcatge d’un itinerari senyalitzat pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell ja l’any 1991.

En coherència amb aquesta realitat, i a petició de l’Ajuntament de Cabó, el Ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell celebrat el passat dia 16 d’abril de 2015 va declarar el conjunt dels megàlits de la vall de Cabó com a bé cultural d’interès local. L’opció de la declaració genèrica va obeir a una voluntat d’alleugerir la tramitació que hauria comportat una declaració individualitzada per a cada monument, per bé que el procés ha tingut una certa complexitat arran de la multiplicitat d’agents interessats en l’expedient, que afecta, d’altra banda, a dos municipis, el de Cabó, on es troba la major part dels elements catalogats, i el d’Organyà, on hi ha un d’ells.

El conjunt de megàlits catalogat comprèn cinc dòlmens i dues cistes, aquestes darreres de dimensions més reduïdes i amb accés per la part superior. Els dòlmens o cambres pirinenques són el del Serrat de les Cobertrades, enclavat al terme d’Organyà, el de Colomera, un dels més ben conservats de la comarca, el de l’Oliva, el de Pedracabana, de nom prou explícit, i el del Molí de Favà, reconstruït recentment en un emplaçament diferent a l’original. Quant a les cistes, aquestes són la del Tarter del Serrat de Malpàs i la del Tarter gros del Serrat de la Moixella. Aquesta darrera, a diferència de la resta, es troba a la muntanya d’Ares.

Es tracta d’antics monuments sepulcrals, d’inhumació col·lectiva, datables, en principi, del Calcolític, entre el III i el II mil·lennis abans de Crist. En la seva major part, els megàlits es troben al fons de la vall de Cabó i configuren un itinerari força atractiu pels seus valors naturals i patrimonials que es pot recórrer a peu o en bicicleta.

L’article 17 de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català atorga als consells comarcals la competència de catalogació de béns culturals d’interès local en aquells municipis inferiors a 5.000 habitants, cosa que a la comarca de l’Alt Urgell implica la totalitat de municipis a excepció de la Seu d’Urgell.

Fotografia: Aspecte del dolmen de Colomera.
Autor: Carles Gascón Chopo.

La Seu d’Urgell, 14 de maig de 2015