En el seu darrer ple, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, va aprovar la declaració de quatre monuments en la categoria de béns culturals d’interès local, d’acord amb les competències que l’article 17 de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català, atorga als consells comarcals en aquells municipis inferiors als 5.000 habitants.

Els quatre elements declarats són l’església de Sant Pere de Torres d’Alàs, del municipi d’Alàs i Cerc; les esglésies de Sant Víctor de Fígols i de Sant Bernabè de l’Alzina d’Alinyà, del municipi de Fígols i Alinyà; i el Pont del Molí de Sant Julià dels Garrics, del municipi de la Vansa i Fórnols.

Les tres esglésies declarades són originàriament romàniques, per bé que totes elles han experimentat una sèrie de modificacions posteriors, particularment visibles en el cas de l’església de Sant Pere de Torres d’Alàs, que fou objecte d’una reforma profunda cap als segles XVII o XVIII. El Pont del Molí de Sant Julià dels Garrics és un antic pont construït també cap als segles XVII o XVIII que donava accés a un antic molí fariner, actualment en ruïnes, que es trobava molt a prop de l’església de Sant Julià dels Garrics.

L’església de Sant Víctor de Fígols havia format part d’un expedient de declaració de bé cultural d’interès nacional encetat l’any 1980 pel Ministeri de Cultura, quan les competències sobre el patrimoni cultural català encara no havien estat transferides al Departament de Cultura de la Generalitat. A finals de 2012, el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català va emetre un informe desfavorable sobre aquesta declaració i es va procedir a arxivar l’expedient, alhora que des de la Direcció General del Patrimoni Cultural es recomanava la seva declaració com a bé cultural d’interès local. Sant Víctor de Fígols és una església romànica amb dues capelles laterals afegides cap al segle XVIII que li donen una característica aparença cruciforme. Durant la primera guerra carlina, l’any 1834, fou l’escenari d’un fet d’armes força violent que culminà amb l’incendi del temple per part de les forces carlines, que havien envoltat una petita partida de soldats liberals que s’hi havia fet forts.