Les institucions que el gestionen en fan balanç

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell compleix cinc anys. Inaugurat el 10 de juny de 2010 després d’una llarga reivindicació d’institucions i entitats del territori, a hores d’ara s’ha consolidat ja com un equipament catalitzador de la cultura a la comarca, amb un ampli ventall d’activitats adreçades no només a especialistes i estudiosos, sinó també a un públic ampli que ha trobat en l’Arxiu un espai de confluència entre les diverses sensibilitats culturals que bateguen a l’Alt Urgell.

L’edifici, situat a l’extrem de ponent del carrer de Sant Ermengol, és obra de Santi Orteu, arquitecte especialitzat en la creació d’equipaments patrimonials. Amb una superfície útil de 1.277 metres quadrats i una capacitat de 8.813 metres lineals de documents, l’Arxiu de l’Alt Urgell disposa dels últims avenços tecnològics per a una eficient catalogació i conservació dels elements que s’hi dipositen.

El Departament de Cultura de la Generalitat va finançar la construcció de l’Arxiu, que va suposar una inversió de 2,5 milions d’euros. La gestió diària es desenvolupa gràcies a un conveni signat entre el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Departament de Cultura. Julio Quílez n’és el director des de la seva creació.

El president del Consell Comarcal, Jesús Fierro, constata que l’Arxiu “exerceix a plena satisfacció les funcions que té encomanades” i es mostra complagut pel fet que “tot i el pes que hi té la Seu d’Urgell, un 40 per cent del fons procedeix dels ajuntaments mitjans i petits de la resta de la comarca, de manera que podem parlar amb propietat  d’un autèntic Arxiu Comarcal”. “Ara –afegeix-,els ajuntaments poden consultar amb comoditat la seva documentació perquè està convenientment indexada, ordenada i classificada”.

Per la seva part, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, destaca l’obertura a la Seu i a la comarca com un dels grans encerts de la gestió de l’Arxiu en aquests cinc anys. En valora les tres parts que l’integren: “el continent, el contingut i l’ànima, que és l’equip humà que hi treballa i el dinamitza”.

El director de l’Arxiu, Julio Quílez, ha mostrat el seu agraïment al Consell Comarcal i a l’Ajuntament de la Seu pel seu suport. Un agraïment que ha fet extensiu als membres del seu equip i a totes les entitats i persones que han vingut col·laborant amb l’Arxiu en els seus primers cinc anys de vida.

Les 4 línies prioritàries d’actuació

Fent balanç de l’activitat de l’Arxiu, des de la seva inauguració han estat 4 les línies prioritàries d’actuació: Captació de fons i ingressos documentals, suport a la gestió de les administracions públiques, difusió del patrimoni i accés d’aquest als ciutadans i tractament de la documentació i gestió del coneixement.

La política de captació d’ingressos ha permès l’entrada i custòdia de més de 50 ingressos documentals fins arribar a un volum documental que s’aproxima als 1.200 metres lineals. Destaquen els fons de titularitat pública que sumen un 90% de la documentació però també són rellevants els fons de particulars i empreses amb el 10% restant, una xifra gens menyspreable si es té en compte que a nivell fotogràfic la quantitat d’informació confiada a l’Arxiu depassa les 250.000 imatges procedents en la seva majoria de fons tant rellevants com Maravilla, Esclusa, Planella, Ingla així com dels més de 100 titulars que han autoritzat la reproducció de les seves fotografies. A nivell de l’administració local, l’Arxiu compta amb els fons de l’ajuntament de la Seu d’Urgell (el més voluminós) seguit del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, així com dels ajuntaments de Cava (primer dels fons en ingressar), Organyà, Alàs i Cerc, Estamariu, Cabó i Oliana als que s’han de sumar més de 15 fons relatius a consorcis i patronats.

Des del punt de vista del suport a l’Administració s’ha dut a terme una intensa tasca d’organització, inventari així com, en el cas de les institucions no radicades a la Seu d’Urgell, un servei d’atenció a sol·licituds documentals via digital. En paral·lel, en el cas de les administracions locals, l’Arxiu Comarcal ha desenvolupat una aplicació informàtica de gestió documental anomenada GOAL en fase pilot d’implantació i que des de 2014 ha esdevingut corporativa de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya i que permet la informatització del cicle de vida de la documentació des de la seva incoació a les oficines fins a la seva transferència a l’Arxiu Comarcal i posterior difusió en línia als ciutadans.

Aposta per les noves tecnologies

La difusió s'ha realitzat cercant la interacció dels ciutadans amb la història no exclusivament des d'un punt de vista intel·lectual, sinó, especialment sensorial a través de la gastronomia mitjançant sopars medievals, la visió 3D a través de la conversió de plaques estereoscòpiques a anàglifs i elaboració de fotografies 3D. Ha estat el primer arxiu de Catalunya en aplicar aquesta tecnologia i fer-la extensiva a la majoria de les seves activitats. I el tacte, a través de la realització de diferents tallers com el de l'elaboració de la pega d'ametller. També en el camp de la difusió, s'han realitzat cursos especialitzats d'iniciació a la investigació oberts a tothom com ara de paleografia, genealogia, tècniques historiogràfiques, tractament 3D o restauració documental. Així mateix, té un destacat paper la difusió a través de conferències especialitzades, algunes de les quals en el si del programa "Desenterrant el Passat". En el terreny de les exposicions, l’Arxiu ha elaborat més de 10 productes, alguns d’ells itinerants. Un element decisiu ha estat la col·laboració amb el Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Urgell a través del qual l’Arxiu Comarcal participa en el Pla Educatiu d’Entorn amb 6 projectes. En el seu conjunt, l’Arxiu ha portat a terme en els darrers anys al voltant de 250 activitats de difusió amb una participació aproximada de 20.000 persones.

Finalment, a nivell de la gestió del coneixement l’Arxiu Comarcal ha centrat la seva atenció en les publicacions especialitzades d’autors de la comarca o bé d’obres de temàtica comarcal. A tal fi, hores d’ara, són ja 35.000 les entrades a la base de dades, 20.000 de les quals de referència exclusiva a l’Alt Urgell. L’objectiu és generar una base de coneixement que permeti a l’equipament cultural cooperar més de forma més eficaç amb la resta d’institucions socials i culturals de la comarca.

La Seu d’Urgell, 10 de juny de 2015