El ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, celebrat el passat 12 d’abril de 2012, va acordar la declaració de l’església nova de Sant Serni de Cabó com a bé cultural d’interès local. Es tracta d’un temple situat als afores de la població de Cabó, a uns quatre-cents metres de l’església romànica de Sant Serni, que exercia antigament com a església parroquial de Cabó fins a la construcció de la nova església l’any 1950. Es tracta d’una església de caràcter historicista, que vol imitar en gran mesura les formes de l’arquitectura romànica, si bé és combinat amb algunes solucions estructurals de caràcter modern, com ara els tres trams de volta bufada que cobreixen la nau.

El projecte d’aquesta església és degut a l’arquitecte Josep Danés i Torras, olotí de naixement, que va formar-se a Barcelona i va ocupar la plaça d’arquitecte diocesà del bisbat d’Urgell a partir de la dècada de 1920. Josep Danés va formar part de l’anomenada segona generació d’arquitectes noucentistes que, malgrat el seu fervor gaudinià, trencarien amb el modernisme i incorporarien el llenguatge clàssic així com una reinterpretació de l’arquitectura rural catalana en la seva obra. Com a arquitecte diocesà, Josep Danés va fer el projecte original del nou santuari de Núria i la nova església parroquial de Ribes de Freser, destruïda durant la guerra. Així mateix, també a ell se li deu el gran santuari de la Bonanova de Barcelona.

El projecte de Sant Serni de Cabó nou fou motivat per voluntat del poble de poder disposar d’un temple més proper al nucli de població i fou impulsat per qui aleshores era el rector de la parròquia de Cabó, mossèn Josep Alòs i Puyol.