Hi van ser inhumats, i posteriorment desenterrats i cremats per la Inquisió, els vescomtes Arnau i Ermessenda de Castellbò
El darrer ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell de l’any 2022, celebrat el dia 22 de desembre, ha pres, entre altres, l’acord de declarar les restes de l’antiga comanda hospitalera de Santa Maria de Costoja bé cultural d’interès local, d’acord amb les competències que tenen els ens comarcals en aquest camp, en aquells municipis inferiors a 5.000 habitants, que a l’Alt Urgell ho són tots amb l’excepció de la capital comarcal.
Santa Maria de Costoja fou una antiga comanda de l’orde dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, un orde militar creat al segle XI per donar suport als pelegrins que volien accedir a Terra Santa i que experimentà una certa difusió al Pirineu a partir del segle XII, amb establiments a Susterris, prop de Tremp, a Berga o a Isot, prop de Gavarra, junt amb l’esmentada comanda de Costoja, aixecada dins dels dominis del vescomtat de Castellbò en un moment aparentment tardà de la dotzena centúria.
Precisament, els vescomtes de Castellbò van actuar com a patrons d’aquesta fundació religiosa, que fou escollida com a panteó familiar. Arnau de Castellbò i la seva filla Ermessenda hi foren enterrats els anys 1226 i 1230, respectivament. Anys després, en un episodi força conegut de la història medieval de la comarca, el Tribunal de la Santa Inquisició va sentenciar la condemna pòstuma de pare i filla per les seves relacions amb l’heretgia càtara i, de la mà de Pere de Cadireta, inquisidor general de la Corona d’Aragó, foren desenterrats del cementiri de Costoja i cremades les seves despulles, fet que acabaria costant la vida de l’inquisidor, assassinat a mans dels veïns de Castellbò.
El conjunt de Santa Maria de Costoja fou abandonat cap al segle XIX, coincidint amb la desamortització que va desposseir el temple de les mans de l’orde de Malta, hereva dels antics hospitalers. A principis de la dècada de 1990, l’interès suscitat pels estudis de l’activista cultural Esteve Albert i Corp van ajudar a recuperar les ruïnes de l’oblit, i des de 1997 acull les representacions de la peça dramàtica Cercamón, basada en l’obra homònima de Lluís Racionero.
Actualment, les restes de l’antiga comanda de Costoja configuren l’únic conjunt patrimonial de certa entitat que sobreviu a Catalunya de l’orde dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, amb un potencial arqueològic enorme de cara al coneixement de la projecció d’aquest orde militar sobre el territori. Tots aquests valors històrics i patrimonials propis del conjunt han estat recollits en l’informe tècnic que justifica la seva catalogació com a bé cultural d’interès local. Amb la declaració de les restes de Santa Maria de Costoja, la comarca de l’Alt Urgell compta amb 169 monuments protegits en la categoria de bé cultural d’interès local fora del municipi de la Seu d’Urgell.
Fotografia: aspecte de les restes de l’església hospitalera de Santa Maria de Costoja. Carles Gascón Chopo.
L’Alt Urgell, 17 de gener de 2023
