Explica la invasió del bisbat d'Urgell per part del comte de Foix a la fi del segle XII

El proper dissabte dia 21 de febrer, a les 19.00 h, l’historiador alturgellenc Carles Gascón presentarà el seu darrer llibre La catedral saquejada a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Assistiran a la presentació Antoni Navinés, Diputat provincial i President de l’EMD de Castellbò, Julio Quílez, Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Lluís Obiols, President de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i Climent Miró, historiador.

El llibre, que porta per subtítol El comte de Foix i la invasió del bisbat d’Urgell a la fi del segle XII, ha estat publicat per l’editorial Salòria i gira al voltant del saqueig de la catedral de la Seu d’Urgell per part de les tropes del comte Ramon Roger de Foix cap a 1196. A partir d’aquest esdeveniment central al voltant del qual giren els fets històrics que Gascón explica en el seu llibre, l’autor dibuixa un panorama polític força complex caracteritzat per la llarga disputa entre la Mitra d’Urgell i els comtes de Foix, amb l’ajut dels vescomtes de Castellbò.Unes lluites pel domini de les valls pirinenques que no assolirien una pau estable fins gairebé un segle després, amb la signatura del pariatge d’Andorra. En definitiva, un llarg període bèl·lic que l’autor de llibre s’atreveix a qualificar de “veritable guerra dels cent anys pirinenca que capgira tota la realitat política del territori”.

El llibre dóna resposta a una pregunta inquietant: Què va empènyer el comte Ramon Roger de Foix, veterà de les guerres a Terra Santa, a atacar una seu episcopal situada dins de l’òrbita política dels poderosos reis de la Corona d’Aragó, i a saquejar-ne la seva catedral? Però per respondre a aquesta pregunta abans cal analitzar el context polític, no només d’aquells anys, sinó que caldrà remuntar-nos ben bé dos segles enrere, quan el poder carolingi es comença a descompondre alhora que el territori de Foix es constitueix en un comtat diferenciat.

L’estil de l’autor, volgudament allunyat de l’erudició,  permet el lector endinsar-se en els fets narrats i comprendre’n l’abast. L’estructura de l’obra en capítols curts i amb títols suggeridors ens condueix com si estiguéssim dins d’una novel·la, però sense oblidar que estem revivint uns episodis reals. El llibre conté prop de 300 notes, mapes de l’evolució del comtat d’Urgell i el vescomtat de Castellbò, arbres genealògics i una taula cronològica final que, a manera de resum, ens pot servir també de guia de lectura.

Tal com escriu Climent Miró al pròleg del llibre, Carles Gascón, “més que relatar-nos uns esdeveniments —el saqueig de la Seu d’Urgell i la seva catedral— amb els seus precedents i posteriors conseqüències, ens explica tot un canvi de paradigma: el nord del comtat d’Urgell no tornarà a ser mai més el mateix”.