Estamariu
 |  |
| DADES BÀSIQUES | Extensió: 21,2 km2 Població: 124habitants (any 2015) Ajuntament: Tel. 973 35 14 57 ajuntament@estamariu.ddl.net Web del’Ajuntament | |||
| ESCUT I BANDERA |
|
| ||
| ELS POBLES | Estamariu Mapa del municipi | |||
| CELEBRACIONS FESTIVES | FESTES MAJORS Estamariu: 2n diumenge d’octubre | |||
| ELS ALLOTJAMENTS TURÍSTICS | HOTELS | |||
| ELS RESTAURANTS | L'Hotelet d'Estamariu. Tel. 973 354 511 La Quera. Tel. 973 353 307 | |||
| EL TERRITORI | El terme municipal d'Estamariu, situat al nord-est de la comarca, s'estén des de la riba dreta del Segre fins a les serres d'Arcavell i de Benat i des de gairebé el barranc de l'Óssa, a ponent, fins al roc del Beneïdor, on llinda amb el terme de Pont de Bar. Travessen el terme el riu de Bescaran i els torrents d'Estamariu i de les Carboneres o del Solà. Tot el terme està orientat a migdia, amb unes magnífiques vistes de la Serra del Cadí. | |||
| LA HISTÒRIA | L’esment més antic de la “billa Estamarice” remunta a l’any 893. El seu terme, que ja aleshores arribava fins al Segre, controlava, per una part, un tram del camí que enllaçava la Seu d’Urgell amb la Cerdanya i, per l’altre, una de les vies secundàries d’accés a Andorra des de la vall del Segre. Si actualment el municipi té un sol nucli de població, durant els segles X i XI se’n documenten diversos repartits per tot el terme, com Vilella, Trasserra, Curnà, Banat, Tremolet o Sirt, a més d’Estamariu. L’any 1140 trobem l’esment més antic al castell d’Estamariu, l’erecció del qual, vinculat amb el desplegament del domini dels vescomtes de Castellbò, tindria conseqüències en la progressiva concentració del poblament i en la fesomia actual del nucli. Al seu voltant, hi havia unes quantes esglésies, entre les quals destaca l’església parroquial de Sant Vicenç, construïda al segle XI i decorada amb un potent programa pictòric al segle XII, que esdevé un dels pocs casos conservats in situ al Pirineu. Estamariu continuaria vinculat al vescomtat de Castellbò fins a la seva incorporació al domini reial l’any 1548. | |||
| L'ECONOMIA | L'activitat ramadera constitueix la base econòmica del municipi. Hi predomina el bestiar boví, gairebé tot destinat a la producció lletera. Els terrenys de cultiu són, també majoritàriament, prats de pastura. Dins del terme hi ha una planta d'envasament d'aigua natural. L'obertura, aquests últims anys, d'alguns establiments hotelers i de restauració i, d'altra banda, la rehabilitació de cases com a segona residència han activat el sector turístic. | |||
| NO US HO PERDEU | LA RUTA. Us proposem una petita ruta per fer a peu des de la Quera Nova fins a les ruïnes de l'antic monestir de Sant Andreu de la Quera. El camí, que surt vora la carretera N-260 davant mateix del restaurant La Quera, és dret i, per tant, cal fer-lo a poc a poc. L'esforç es veu compensat pel paisatge que es contempla de la vall del Segre i de la serralada del Cadí. EL ROMÀNIC. Als afores del poble, vora la carretera que s'enfila cap a Bescaran, trobarem l'església romànica de Sant Vicenç, un interesantíssim exemple de la implantació a Catalunya de les formes llombardes i les estructures basilicals. Va quedar sense culte fa molts anys i, posteriorment, es va esfondrar la coberta. La restauració ha valoritzat les pintures romàniques que restaven amagades sota una capa de guix. Dins del terme hi ha també les restes de l'antic monestir de Sant Andreu de la Quera, l'església del qual fou construïda sota una balma. | |||
