Alàs i Cerc
 |  |
| DADES BÀSIQUES | Extensió: 57,7 km2 Població: 356 habitants (any 2015) Ajuntament: Tel. 973 35 20 54 ajuntament@alascerc.ddl.net Web del’Ajuntament | |||
| ESCUT I BANDERA |
|
| ||
| ELS POBLES | Alàs, Artedó, la Bastida d’Hortons, Cerc, el Ges, Torres d’Alàs i Vilanova de Banat Mapa del municipi | |||
| CELEBRACIONS FESTIVES | FESTES MAJORS Alàs: tercer diumenge de juliol Artedó: 1r diumenge d'octubre Cerc: 2n diumenge de juny El Ges: 3r diumenge de setembre Torres d’Alàs: 3r diumenge de setembre Vilanova: 2n diumenge d'agost APLECS Les Peces: dilluns de Pasqua Segars: diumenge després de Pasqua | |||
| ELS ALLOTJAMENTS TURÍSTICS | HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC Per aquesta modalitat d'establiments turístics podeu consultar la Llista oficial d'Habitatges d'Ús Turístic actualitzada de la Generalitat de Catalunya, clicant aquí. Alàs: Llista oficial HUTL - Alàs.
Era Anton HUTL-038535 Tel.607 994 439 Vilanova de Banat: Cal Manu HUTL-037236 Tel.609 302 772 La Petita HUTL-037237 Tel.609 302 772 Artedó: Cap del Poble HUTL-035095 Tel.666 713 838 | |||
| ELS RESTAURANTS | Alàs: Artedó: La Terrasseta: Tel.669 935 066 | |||
| L'ÀREA RECREATIVA | Cerc: Torrent de Cerc-Casa Coll | |||
| LA NATURA I EL TURISME | ||||
| EL TERRITORI | El municipi d'Alàs i Cerc s'estén des de la ribera del Segre fins a la carena de la serra del Cadí, on el terme assoleix la seva màxima altitud al Cap de la Collada Verda (2.439 m). A llevant, arriba fins al riu de Vilanova i a ponent es tanca a la vall de la Bastida. Solquen el territori els barrancs de Banat, Culebret, Bell-lloc i Cerc, a més del rec de l'Olla i Segalers. Al terme hi trobarem des dels extensos prats de pastura de les terres vora Segre fins als boscos de pins de la vall de la Molina de Lletó. | |||
| LA HISTÒRIA | El municipi d’Alàs i Cerc és una demarcació nascuda l’any 1970 de l’agregació d’una sèrie de nuclis situats entre el vessant nord del Cadí i el riu Segre. Per la seva ubicació, alguns d’aquests nuclis havien tingut un paper notable en les comunicacions entre la Seu d’Urgell i la Catalunya central a través de la vall de la Vansa, destacant la Bastida i la vall d’Hortons, que fou domini del vescomtat de Castellbò fins l’any 1548. Alàs i tota la vall de Cerc, anomenada d’Ursià durant l’edat mitjana, havien estat, en canvi, de la jurisdicció de l’Església d’Urgell, així com Torres, que fou una possessió específicament episcopal. Per la seva part, el terme de Vilanova de Banat, originàriament dels barons de Pinós, fou disputat des de la baixa edat mitjana entre els poderosos Cadell d’Arsèguel i el capítol de la catedral de la Seu d’Urgell. Durant bona part del segle XX Alàs ha estat un nucli agrari capdavanter amb el gran desenvolupament de la ramaderia de llet i del conreu d’arbres fruiters. | |||
| L'ECONOMIA | L’activitat econòmica de base agrària i ramadera es manté amb vigor a la part baixa del municipi, a l’entorn d’Alàs, beneficiada pels extensos prats de pastura situats a l’entrada de la plana de l’Urgellet. En aquest sentit, el terme destacada per la seva notable producció de llet. El sector turístic i de serveis es concentra també al poble d’Alàs, amb una incidència menor a la resta del municipi. L’activitat industrial se circumscriu a una empresa d’àrids i formigons. | |||
| NO US HO PERDEU | FALLES D'ALÀS. La descoberta en un document del segle XVI d’un esment a una baixada de falles al terme d’Alàs l’any 1543, ha fet d’aquest testimoni la referència més antiga d’aquesta celebració festiva en tot el Pirineu català. Per aquest motiu, i des de l’any 2021, el poble d’Alàs celebra la seva baixada de falles, l’única de l’Alt Urgell, des de l’ermita de la Mare de Déu de les Peces a la plaça del nucli d’Alàs. Es tracta de l’únic esdeveniment d’aquestes característiques en tota la comarca de l’Alt Urgell. LA RUTA. Per conèixer de prop el terme d'Alàs i Cerc us recomanem una de les rutes que s'han senyalitzat a la comarca per fer en bicicleta tot terreny. Es tracta de la volta a Lletó que, sortint de la plaça d'Alàs, ens menarà per l'ermita de la Mare de Déu de les Peces i els nuclis de Banat, Vilanova de Banat, Lletó, Artedó i Bell-lloc fins a tornar al lloc d'inici. També travessa el municipi un tram del Camí de Sant Jaume, des del riu de Vilanova de Banat tot passant per l’ermita de la Mare de Déu de les Peces i el poble d’Alàs per baixar després cap a la riba esquerra del riu Segre. Un altre punt d’interès és el mirador d’aus situat al turó Galliner, a 1.612 metres d’altitud, a dos quilòmetres del poble de Lletó. EL ROMÀNIC. Els monuments romànics més interessants són l'església de la Mare de Déu de les Peces, situada dalt d'un turó que domina el poble d'Alàs, i la de Sant Just i Sant Pastor, a Cerc, a més de l'esglesiola de Sant Romà de Banat, de propietat particular. SANT ANTONI DEL TOSSAL. La capella destaca com un punt blanc en el paisatge de l’obaga de la plana nord de l’Urgellet. D’estil modernista, va ser promoguda i finançada pel veí d’Alàs Antoni Secases i Pagès, emigrat a Amèrica, el qual, durant el viatge de retorn i en plena tempesta enmig de l’Atlàntic, es va encomanar a Sant Antoni i va prometre que faria construir una capella en honor seu si intercedia per la seva salvació. La capella va ser inaugurada el dia 13 de juny de 1930, festivitat de Sant Antoni. | |||
