La Seu d'Urgell
 |  |
| DADES BÀSIQUES | Extensió: 15,4 km2 Població: 12.249 habitants (any 2015) Ajuntament: Tel. 973 35 00 10 alcaldia@aj-laseu.cat Web del’Ajuntament | |||
| ESCUT I BANDERA |
|
| ||
| ELS POBLES | Castellciutat i la Seu d’Urgell Mapa del municipi | |||
| CELEBRACIONS FESTIVES | FESTA MAJORS FIRES I MERCATS TRADICIONS | |||
| ELS ALLOTJAMENTS TURÍSTICS | HOTELS CASES DE TURISME RURAL La Torre del Mig PL-001180 (Masoveria) - Tel. 600622360
Per aquesta modalitat d'establiments turístics podeu consultar la Llista oficial d'Habitatges d'Ús Turístic actualitzada de la Generalitat de Catalunya, clicant aquí. Castellciutat: Llista oficial HUTL - Castellciutat. Llista oficial HUTL - la Seu d'Urgell. Pis Bolets HUTL-000731 Tel. 666 713 838 ALBERGS I CASES DE COLÒNIES CENTRE RESIDENCIAL I DE SERVEIS | |||
| ELS RESTAURANTS | Castellciutat: Ampic. Tel 973353028 Avenida.Tel.973 350104 Arbeletxe. Tel. 973 361634 L'Equip Braseria. Tel. 672714079 L' Estrella Tel. 611211279 La Lola Food & Drinks Tel. 648804105 La Mina. Tel. 973 351051 Parador Nacional. Tel. 973 352000 Taj Mahal Tel. 873451723 | |||
| LA NATURA I EL TURISME | Rafting Parc. Tel. 973 360092 / 973 360192 Hípica Sant Antoni. Tel. 656767591 CEEP - Centre Esportiu Eqüestre del Pirineu. Tel. 629 375766 Tot Nòrdic. Tel. 973 351511 / 647 932144 Auberria Natura i Patrimoni. Tel. 973353607 / 689 422 670 Equanima. Tel. 673649065 SBCanyoning Alt Urgell.Tel. 637903606 / 676368448 Centre BTT de l'Alt Urgell. Tel. 973 360 092 Centre hípic Urgell-Pirineus Tel. 620282819 / 654826710 Assossiació Nordic Walking Nordic Sport. Tel. 973 353 754 | |||
| LA SALUT | CENTRES ASSISTENCIALS FARMÀCIES | |||
| LA SEGURETAT | Bombers: Tel. 973 350080 Guàrdia Civil: Tel .973 350081 Mossos d'esquadra: Tel 973 357200 Policia Nacional: Tel. 973 350925 Policia Local: Tel. 973 350426 | |||
| EL TURISME | OFICINES I ASSOCIACIONS DE TURISME OFICINES I ASSOCIACIONS DE TURISME | |||
| ELS TRANSPORTS | Alsa.(Estació d'Autobusos) Tel. 902 422242 Autocars Brugulat. Tel. 973 350828 Autocars Regina. Tel. 973 351135 Parada de Taxis. Tel. 973 351021 | |||
| EL TERRITORI | El terme municipal de la Seu d'Urgell ocupa l'àmplia ribera de la Seu, a la confluència dels rius Segre i Valira. S'estén des de Benavarri, a ponent, fins al torrent de les Carboneres, a llevant, i des de la collada de la Torre, al nord, fins a Cantacorbs, a migdia. El terme és molt pla, amb l'excepció del serrat de Castellciutat, que domina la ciutat de la Seu i bona part de la Ribera de l'Urgellet. L'entorn paisatgístic, amb la serralalada del Cadí com a teló de fons, és un dels primers atractius que descobreix el visitant tot just arribar a la Seu per qualsevol dels camins que hi menen. La Seu és un important nus de comunicacions. En aquest terme conflueixen les carreteres que vénen de Lleida, de Cerdanya i d'Andorra. | |||
| LA HISTÒRIA | Enclavada al centre de la plana de l’Urgellet, entre els rius Segre i Valira, la Seu d’Urgell ha estat històricament un dels principals referents urbans del Pirineu, arran de la seva condició de seu episcopal, almenys des del segle VI. Els seus orígens estarien estretament vinculats amb el veí turó de Ciutat, que hauria aportat un emplaçament defensiu i de control de la plana, on s’hauria desenvolupat un primer nucli catedralici que seria l’origen de la població actual. Sota el bisbe Ermengol, la Seu d’Urgell passà a jurisdicció episcopal, mentre que el turó de Castellciutat romangué, en primera instància, a mans dels comtes d’Urgell, que hi tenien la residència, per passar al segle XII a mans dels vescomtes de Castellbò. La vila episcopal, esdevinguda ciutat al segle XIV, va conèixer un període d’esplendor econòmic i comercial a principis d’aquesta centúria, amb una gran activitat al voltant dels seus mercats i fires. Durant l’edat moderna, les guerres amb França van recomanar una renovació de les defenses que afectà profundament la població de Castellciutat, amb la construcció d’un conjunt de fortaleses que obligarien a traslladar el poble a la seva ubicació actual. L’any 1971 els antics termes de Castellciutat i de la Seu d’Urgell s’uniren en el municipi actual. | |||
| L'ECONOMIA | Tot i que ja no és predominant com a base econòmica del terme, l'agricultura i la ramaderia continuen tenint un pes important. Gairebé la totalitat dels terrenys agrícoles que envolten la ciutat són dedicats a prats de pastura. La principal empresa del municipi és, justament, la Cooperativa lletera Cadí, que elabora formatges, mantega i mató. La Seu d'Urgell té un sector comercial ampli i diversificat i disposa d'una oferta hotelera molt completa. La celebració de les proves de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de l'any 1992 va representar un gran impuls en el desenvolupament de la ciutat i en la seva projecció exterior. Econòmicament, la Seu està molt vinculada al Principat d'Andorra, amb més d'un miler de treballadors fronterers. | |||
| NO US HO PERDEU | L’ÚNICA CATEDRAL ROMÀNICA DE CATALUNYA. El conjunt catedralici de la Seu d'Urgell és format per la catedral de Santa Maria, única catedral romànica de Catalunya, el claustre i l'església de Sant Miquel, a més del Museu Diocesà. Construïda entre els segles XII i XIII i endegada pel bisbe Sant Ot, la catedral d'Urgell és un imponent edifici de planta basilical de tres naus, de clares influències llombardes. Una de les parts més admirables és la seva façana de llevant, una de les més reeixides del romànic català. Del claustre, de planta quadrada, se'n conserven tres galeries originals, amb un total de 48 arcades i 51 columnes. Els capitells presenten temes ornamentals i figuratius. L'església de Sant Miquel, abans sota l'advocació de Sant Pere, és un edifici d'una nau capçada per un transepte amb tres absis semicirculars que presenten arcuacions llombardes a l'exterior. EL MUSEU DIOCESÀ. Obert al públic des de l'any 1957 i ampliat entre 1981 i 1983, el Museu Diocesà d'Urgell guarda una riquíssima col.lecció d'objectes d'art que abasta del segle X fins al segle XVIII. Entre aquests, cal destacar el cèlebre Beatus de Liébana, comentari il.lustrat de l'apocalipsi de Sant Joan, del segle X. De l'època romànica hi podem veure els murals de Baltarga, Estaón, Isavarre i València d'Àneu, les talles de marededéu de Caregue, Cortscastell i Ginestarre i el Crist d'Olp. També hi podem admirar la pintura gòtica dels retaules d'Abella de la Conca i Sant Bartomeu. L’ESPAI ERMENGOL. Situat al cap del carrer Major, davant mateix de la catedral, l’Espai Ermengol és punt d’acollida i informació turística i, alhora, museu de la ciutat, amb una planta destinada a explicar l’evolució històrica de la Seu i una altra amb el formatge com a protagonista. Un tercer espai està dedicat a acollir exposicions temporals. EL PARC OLÍMPIC DEL SEGRE. Construït per acollir les proves de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Parc Olímpic del Segre és una instal·lació modèlica a nivell mundial. A més de piragüisme, tant en aigües braves com tranquil·les, s'hi pot practicar rafting i hidrotrineu, dues modalitats que us permetran assaborir l'emoció dels esports d'aventura amb les màximes garanties de seguretat i amb l'assessorament de monitors experimentats. El Parc del Segre és també un indret ideal per anar-hi a passejar o prendre-hi un refresc. LES FIRES I ELS MERCATS. El tercer cap de setmana d'octubre se celebra la centenària Fira de Sant Ermengol, dins de la qual es pot visitar la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, on es poden tastar les més diverses varietats d'aquest producte, procedents del País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i França. El mercat de la Seu, que es fa els dimarts i els dissabtes, atrau gent vinguda de tot l'Alt Urgell, de la Cerdanya i d'Andorra. Tant la fira com el mercat tenen el seu origen a l'Edat Mitjana. LES TRADICIONS. Entre les tradicions que es conserven vives a la Seu cal destacar la Calderada de Sant Antoni, que reparteix 4.000 racions d'escudella cuinada pels pagesos del terme; la processó de Setmana Santa; les Caramelles de Pasqua, que apleguen més d'un centenar de cantaires; i el Ball Cerdà, que es dansa el diumenge de Festa Major a migdia. | |||
