Contes de la mare
Pepita Clop Segú
Edicions Salòria
La Seu d’Urgell, 2013

Com és prou conegut, les històries dels temps antics han anat passat, per transmissió oral, de generació en generació. Al Pirineu, des de fa una trentena d’anys, aquells contes, llegendes i rondalles han passat al paper imprès. Escriptors com ara Pep Coll, Joan Obiols, Josep Espunyes, Rosalia Pantebre, Sergi Mas i uns quants més les han recollides, tractades, reescrites i publicades, de tal manera que han quedat preservades per sempre i s’ha evitat que caiguessin en l’oblit a causa del trencament de la tradició de la transmissió oral.

Ara celebrem un pas més en el camí de la dignificació de la memòria popular dels nostres pobles. Pepita Clop Segú acaba de publicar Contes de la mare, un recull de dotze rondalles de la vall de Castellbò que ha editat Salòria amb il•lustracions de Ramon Berga.

Amb aquest llibre, Pepita Clop fa un homenatge explícit a la seva mare, que li havia explicat aquestes històries quan ella encara era una nena. Són d’aquelles narracions orals que queden fixades en el calaix dels records personals i que mai no s’esborren, per més anys que passin.

És per això que la Pepita es va posar a escriure allò que fins aleshores només existia en la seva memòria. Defineix la seva mare com “una gran narradora que, quan parlava, era com si s’obrís una porta a un temps màgic i llunyà”. L’autora confessa que les paraules del llibre “no són les meves paraules —diu—, són les seves, que mentre les escrivia semblava que la tenia al meu costat i me les anava dictant”.

Fidel a aquesta afirmació que Pepita Clop fa en el text de presentació de l’obra, les dotze històries han estat escrites amb un estil planer i, alhora, carregat de força narrativa, que fan que el lector les senti molt properes i que els diversos personatges se’ns apareguin com a part d’un paisatge conegut.

Esment a part mereix el treball de Ramon Berga com a il•lustrador. Es nota que en aquest llibre hi ha abocat, a més de la seva inqüestionable professionalitat, unes altres dosis d’empatia amb el contingut de l’obra. Si a l’Alt Urgell és ben conegut —i reconegut— com a dissenyador gràfic, ara el descobrim com un dibuixant excepcional. La varietat d’expressions que ha donat als diversos personatges és una meravella de la creativitat artística.

La qualitat de l’edició referma Edicions Salòria com una editorial que entén cada llibre que publica com una petita obra d’artesania. Són obres fetes des del Pirineu i per als pirinencs i, alhora, tenen la universalitat de les grans obres.