La Llei de Patrimoni Cultural Català recull el concepte de bé cultural d’interès nacional com a màxima categoria de protecció del patrimoni cultural immoble a Catalunya, que s’aplica als béns més rellevants de tot el conjunt.

L’acord de declaració de bé cultural d’interès nacional és acordada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta del conseller de Cultura.

Dins d’aquest nivell de protecció, cal destacar la problemàtica específica de les edificacions militars, les quals reberen de forma global, i sense l’existència d’un catàleg previ, un grau de protecció especial l’any 1949 que s’ha perpetuat a través de la legislació del patrimoni cultural fins a l’actualitat, de manera que aquestes fortificacions també són considerades béns culturals d’interès nacional.

De forma similar, els escuts, emblemes, creus de terme i altres peces similars també estan protegides sota un grau de protecció especial establert l’any 1963, que igualment s’ha perpetuat fins a l’actualitat.

Elements declarats béns culturals d’interès nacional de l’Alt Urgell