Data del document: 1 de setembre de 1394
Lloc de redacció: Puigcerdà

Regesta:

Jaspert de Tregurà, veguer de la Cerdanya, del Baridà, de l’Urgellet i de la baronia d’Orcau i batlle de Puigcerdà, facultat pel rei Joan I d’Aragó per admetre pagaments en metàl·lic en qualsevol causa instruïda en nom seu, absol i perdona trenta-quatre veïns de la Seu d’Urgell, un de Montferrer, un de Tuixent i un de Puigcerdà de qualsevol acció, qüestió, petició o demanda i de qualsevol pena civil i criminal contra les seves persones i els seus béns per la seva participació en uns fets que succeiren l’any 1391 durant els quals, incorporats en una turba armada que brandava la seva pròpia bandera, i units a moltes altres persones de diversa procedència, van congregar-se d’una forma il·lícita i van dirigir-se contra els jueus de la vila de Puigcerdà i d’altres llocs de la vegueria i van incendiar els seus calls i escometre’ls amb ànim de d’agredir-los, de torturar-los i de robar-los. Així mateix, i per tal que l’acusació no influeixi en la fama dels veïns de la Seu d’Urgell, els declara nets del crim esmentat i també dels crims de fabricació de moneda falsa, de violació de la llei de majestat, del trencament dels homenatges, de robatori en camins i d’altres crims de naturalesa greu. El perdó és concedit un cop els acusats han satisfet una quantitat de 850 florins d’or d’Aragó, dels quals les dues terceres parts han estat pagades a Pere Vidal, procurador reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya, com a representant del tresorer de la hisenda reial, i l’altra tercera part al propi veguer Jaspert de Tregurà.

Arxiu Comarcal Alt Urgell, Col•lecció de pergamins, 337 x 680 mm., núm. N.

Interès del document:

La presència de comunitats jueves és una realitat ben documentada a les principals poblacions del nostre territori a partir de finals del segle XIII. Nuclis com la Seu d’Urgell, Castellbò o Castellciutat tenien les seves pròpies comunitats d’aquest origen, molt vinculades amb activitats de mala fama com el préstec i la usura. A la Seu d’Urgell aquesta comunitat estava protegida pel bisbe d’Urgell, que era el senyor jurisdiccional de la població i, en algun grau més o menys directe, també era beneficiari d’aquesta activitat que desenvolupaven els jueus. L’any 1391, el mateix any en què esclataven nombrosos amotinaments a bona part de la Corona d’Aragó, el bisbe autoritzava els jueus de la Seu d’Urgell a construir la seva pròpia sinagoga, possiblement cap a la banda de l’actual carrer dels Jueus. Aquell mateix any, un grup d’urgellencs van atacar els jueus de Puigcerdà, en l’única referència explícita que coneixem a l’actualitat d’aquests amotinaments al Pirineu català. A tall d’hipòtesi es podria plantejar si la protecció —sempre interessada— que oferia el bisbe a la comunitat jueva urgellenca no podria haver desviat les ires dels cristians urgellencs contra els jueus de Puigcerdà.