Data del document: 20 de febrer de 1361
Lloc de redacció: Tossal de Canet (límits entre la Seu d’Urgell i la Bastida)

Regesta:

Ferrer de Santa Gràcia, lloctinent del batlle de la Seu d’Urgell, Guillem Egidi, batxiller en decrets i procurador del bisbe Hug Desbac, els cònsols Berenguer Fabench, Bartomeu Mestre, Gerard d’Aguilar i Roger Muntaner, de la Seu d’Urgell protesten davant de Balaguer Obach, lloctinent del batlle de la Bastida d’Hortons, i els homes de dita població per la intenció per ells manifestada d’aixecar unes forques per ordre del vescomte de Castellbò i dels seus procuradors, en signe de mer imperi, en l’anomenat tossal de Canet, que consideren de la jurisdicció de jurisdicció episcopal, i els exhorten a no construir les forques en aquell emplaçament ni en les seves immediacions, de manera que si no ho compleixen, i d’acord amb els Usatges de Barcelona i amb les Constitucions de Catalunya, tots els danys i les despeses ocasionades en la defensa dels drets del bisbe, l’Església i la Ciutat d’Urgell siguin responsabilitat del vescomte de Castellbò i dels seus procuradors i siguin reparats per ells en el moment i el lloc oportuns. Balaguer Obach, per la seva part, no creu que la construcció de les forques al tossal de Canet vagi contra el bisbe d’Urgell ni perjudiqui els seus drets, ja que entèn que dit tossal és propi, franc, quiti i lliure alou del vescomte de Castellbò. Finalment, Arnau Mauri, notari públic, un cop realitzada una inspecció ocular per sol•licitud dels homes de la Seu d’Urgell, certifica que no ha vist cap forca construïda al tossal de Canet ni a les seves immediacions.

O.- ACAU, Col•lecció de pergamins, 538 x 322 mm., núm. 28.

Interès del document:

En temps de l’Antic Règim, les comunitats locals i les seves autoritats tenien grans competències en justícia, de vegades plenes, que incloïen l’execució dels criminals que havien comès penes més greus. La mort a la forca era una de les més habituals, d’aquí que es construïssin forques en llocs destacats —com ara el Pla de les Forques de la Seu d’Urgell— i per tal que l’execució fos vista per tothom i recordés a aquells que tenien la temptació de saltar-se la llei quines podien ser les conseqüències. Amb tot, la construcció de forques implicava que la comunitat que les erigia tenia el domini útil sobre l’indret corresponent i, en determinats casos, aquesta construcció podia tenir la finalitat no confessada de reclamar uns drets sobre uns territoris fronterers amb una comunitat veïna, com sembla que seria el cas. Per aquest motiu, les autoritats municipals de la Seu d’Urgell van protestar en ferm per la construcció d’aquestes forques al tossal de Canet per part dels veïns de la Bastida uns veïns que, no ho oblidem, depenien dels enemics acèrrims de la ciutat urgellenca: el vescomtat de Castellbò.