Data: 8 de juny de 1536

Des del seu establiment a la Seu l’any 1274, els frares predicadors no havien deixat d’atreure la pietat dels urgellencs en forma de donacions que els havien permès d’aixecar i enriquir dos convents successius: un primer situat al portal d’Andorra, que fou enderrocat per motius de seguretat l’any 1364, i un altre de nou aixecat sobre l’antiga església romànica de Sant Miquel, que seria transformat en el nou temple gòtic que actualment coneixem com a sala d’actes de l’Ajuntament. Les nombroses almoines que els veïns de la Seu destinaven als predicadors repercutirien en la proliferació i la riquesa de les capelles d’aquell temple, que s’omplirien de retaules i d’altres elements litúrgics de singular riquesa. Una d’aquestes capelles, la de Sant Cosme i Sant Damià, patrons dels metges, cirurgians i farmacèutics, tenia necessitat d’un tancament que seria contractat el 8 de juny de 1536. En aquesta data, el senyor Joan Damià Guilla, ric comerciant de la Seu, contractà a Puigcerdà els serveis del mestre Perris Moreu per a la construcció d’un reixat de ferro que servís de tancament a la citada capella. Segons els termes del contracte, el mestre cerdà es comprometia fer un reixat de ferro amb un coronament de carxofes a canvi de vint ducats a pagar, com era habitual, la meitat a l’hora de tancar el contracte i l’altra meitat al moment d’acabar l’obra. Aquest preu incloia el ferro, que aniria a compte del mestre Perris, però no la realització dels forats on hauria d’anar encastat el reixat, que s’encarregaria de fer-los fer el contractant. El reixat de la capella de Sant Cosme i Sant Damià del convent de Sant Domènec de la Seu, com la majoria dels que hi havia a bona part de les esglésies de la nostra comarca, eren veritables obres d’artesania que, malauradament, s’han perdut en la seva majoria, quedant tant sols alguns exemplars escadursers entre els quals val la pena esmentar el de l’església de Sant Miquel de la Seu o el de la Mare de Déu de la Trobada.