Data: 27 de febrer de 1641

Pau Claris, nascut el 1586, era membre d’una família benestant de Barcelona que, com era habitual en els fills segons com ell, fou destinat a la carrera eclesiàstica. Doctor en dret civil i canònic, fou nomenat canonge de la catedral de la Seu d’Urgell, on desenvolupà diversos càrrecs de caire administratiu. Cap a 1626 comença a intervenir com a representant del capítol d’Urgell a les Corts Catalanes i ja l’any següent comença a exercir diversos càrrecs administratius a la Generalitat, fins que l’any 1638 fou promogut al càrrec de president d’aquesta institució, que assolí a través del sistema d’insaculació. Dins del capítol de la catedral de la Seu d’Urgell protagonitzà un greu conflicte amb el bisbe Duran, favorable al govern del rei Felip IV, factor que provocaria la fugida d’aquest bisbe durant la Guerra dels Segadors. Com a president de la Generalitat, Pau Claris dugué a terme el pas decisiu de trencar amb la monarquia hispànica a arrel de la revolta pagesa del Corpus de Sang, establint una república a l’estil dels Països Baixos. Amb tot, la pressió de les tropes espanyoles obligaren a Pau Claris a cercar l’ajuda dels francesos, fet pel qual acceptaria la sobirania del rei Lluís XIII a canvi de l’ajut militar amb què derrotaria l’exèrcit espanyol a la batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641. Una mesada després, el 27 de febrer de 1641 Pau Claris moria possiblement enverinat per agents de la monarquia espanyola. Claris no arribaria a presenciar com els excessos atribuïts als soldats espanyols eren duts a terme també pels francesos i com es refredava per aquesta causa l’entusiasme inicial dels catalans. L’any 1652 les tropes espanyoles entrarien a Barcelona i set anys després se signava la pau amb França.

Fotografia: Gravat de Pau Claris al llibre Lágrimas catalanas al entierro y obsequias del deputado ecclesiastico de Cataluña Pablo Claris (1641).