Data: 26 de maig de 1233

Des de l’atribució dels privilegis més antics que coneixem a la nostra comarca als veïns de la Seu l’any 1165, els principals senyors d’aquestes terres havien pogut comprovar els avantatges econòmics que es desprenien de la concessió de franqueses als habitants d’unes viles que creixien en nombre d’habitants i en acumulació de riqueses. És per això que l’any 1233 Bernat de Callers, prior de la col·legiata d’Organyà, volia promoure l’edificació d’una vila nova i d’un mercat per afavorir als veïns d’aquesta vila i, així mateix, assegurar la seva protecció per part del comte Roger Bernat de Foix, aleshores vescomte de Castellbò. Organyà era una vila estratègica a l’entrada de la vall de Cabó, possessió dels citats vescomtes, cosa que, en un moment en què la nova dinastia foixenca volia consolidar els seus dominis al sud del Pirineu, promouria la seva voluntat de participar en aquest projecte. D’aquesta manera, el dia 26 de maig de 1233 el prior de la col·legiata d’Organyà i el vescomte de Castellbò signaren un document segons el qual el prior cedia la meitat de les rendes al vescomte a condició que aquest assegurés la seguretat dels camins i de tots els homes i les dones que anessin al nou mercat d’Organyà a vendre els seus productes. Quedava exempta d’aquesta partició de rendes tota l’antiga vila, així com les esglésies, els cementiris, els claustres i les cases dels canonges, que romandrien sota l’autoritat del prior de la col·legiata. El contracte establert entre el vescomte i el prior, conegut amb el nom de pariatge, seria el primer d’aquesta tipologia que coneixem a les nostres terres i precediria en més de quaranta anys el famós primer pariatge d’Andorra. A banda d’això, suposaria l’establiment d’un règim dual sobre la vila d’Organyà presidit per dos batlles, un de capitular i un altre de vescomtal, que es mantindria durant la resta de l’Edat Mitjana i tota l’Edat Moderna. No seria fins l’any 1835, amb l’extinció de totes les jurisdiccions eclesiàstiques i l’harmonització de l’administració civil, que la vila d’Organyà no recuperaria un règim administratiu unitari.