Data: 26 de març de 1873

Al llarg del segle XIX, de tots els bisbes de la diòcesi urgellenca fou Josep Caixal i Estradé el que tingué una personalitat més forta i el que deixà una emprenta més fonda del seu pas pel bisbat. Convençut militant carlí durant les guerres civils del segle XIX, el bisbe Caixal s’hagué d’exiliar en diverses ocasions per aquesta causa i, de fet, moriria a l’exili l’any 1879. Durant el breu regnat d’Amadeu de Savoia fou senador a les Corts espanyoles en representació de la província eclesiàstica de la Tarraconense, però la ràpida descomposició del règim i la proclamació de la Primera República, en un ambient de profund anticlericalisme, feren recomanable la seva sortida del país. Així, la tarda del 26 de març de 1873 va sortir del palau episcopal de la Seu a fer un passeig, com era habitual en ell. Acompanyat de dos canonges prengué els viaranys que menaven cap a Alàs. Un cop a Alàs, els dos canonges tornaren cap a la Seu i el rector d’aquesta població va movilitzar quatre veïns de la seva confiança amb la missió de portar el bisbe a Andorra. Abans de mitjanit els quatre veïns d’Alàs, el bisbe i el rector, que no volia abandonar el seu bisbe, van emprendre el camí d’Estamariu en direcció a Bescaran i Andorra. A la matinada de l’endemà arribaren al país veí i es dirigiren a la casa que els jesuïtes tenien a les valls. Un cop a Andorra, el bisbe Caixal es dirigí a França, i d’allà a Navarra, on s’havien sublevat novament les forces carlines. L’any següent retornà a la Seu com a vicari general de les tropes carlines, les quals ocuparen la ciutat, i participà activament en la seva defensa contra les tropes liberals. Després de la rendició de la Seu, el bisbe Caixal fou empresonat i, posteriorment, emprengué novament el camí de l’exili, aquesta vegada definitiu, que el portaria a passar els seus darrers dies a Roma. La figura del bisbe Caixal arribaria a ser tan popular que fins i tot seria convertit en personatge de ficció per l’escriptor i dramaturg Ramón María del Valle Inclán, al qual faria coincidir amb el seu personatge el marqués de Bradomín en la seva novel•la Sonata de Invierno.

Fotografia: Gravat francès que il•lustra la rendició de Castellciutat davant les forces del general Martínez Campos, l’any 1875, amb el bisbe Caixal al mig de l’escena.