Data: 12 de maig de 1244

La presa de la ciutadella de Montsegur per part de les tropes franceses al mes de març de 1244 suposà la caiguda del darrer gran bastió del catarisme a Occitània davant l’empenta dels croats. Bona part dels heretges que hi vivien refugiats foren cremats a la foguera, però alguns aconseguirien escapar. Un d’aquests darrers fou Arnau de Bretós, català de Berga, el qual fou detingut, però, camí de la Llombardia, on molts càtars occitans cercarien i trobarien refugi. Poc després de la seva detenció, el 12 de maig de 1244, Arnau de Bretós fou interrogat per l’inquisidor Ferrer de Vilaroja, un frare dominic que conduí l’interrogatori de bona part dels supervivents de Montsegur, el qual procedí a extreure tota la informació que pugués ser útil per la seva tasca d’una manera meticulosa i metòdica, tal com sabien fer els inquisidors. Gràcies a aquest interrogatori sabem que Arnau de Bretós i la seva família ja havien tingut contactes amb els càtars a Berga cap a 1214, data que suposa el primer testimoni cert de presència de càtars al sud de la serralada pirinenca. Pocs anys després, consta la seva presència en repetides ocasions tant a Castellbò, on confessa haver assistit a la prèdica dels heretges en companyia del mateix Arnau de Castellbò i d’altres nobles cap a 1224, com a Josa, al castell del qual i en presència del senyor Ramon de Josa i la seva esposa, així com d’altres cavallers, també foren visitats pels càtars. Això darrer, segons el mateix testimoni, passava cap a 1232. Més endavant, Arnau de Bretós fou ordenat perfecte i tingué un gran contacte amb les comunitats de creients de les muntanyes del Priorat, fins que la seva presència fou requerida a Montsegur poc abans de la caiguda de la fortalesa.